Història

El futbol a Porto Cristo va aparèixer com a esport aficionat i sense ànim de lucre . Don Juan Servera i Camps fa fomentar la creació (l’any 1924) del primer equip al qual posà a la seva disposició un solar del Tancat de Sa Torre (darrera de l’actual “Hostal Sol i Vida”), que va ser el primer camp de futbol de Porto Cristo. Els jugadors i el públic aficionats al futbol havien de creuar el Riuet per l’antiga passarel·la que, des del final de la zona del Carrer del Mar, donava accés a la zona de les Coves.

L’any 1930, una vegada aquell solar es va transformar en un solar on s’hi plantaren pins destinats a adornar els nostres carrers i places, Don Juan va entregar a l’equip un solar més cèntric situat entre l’actual Plaça de Ses Comes i el Carrer Carrotja. Llavors no existien ni construccions i l’Avinguda dels Pins i s’hi entrava pel Carrer Concepció. Un cartell blau amb lletres blanques atornillat a una casa que feia cap de cantó amb el Carrer de les Monges, assenyalava el límit del poble.
Però no fou fins després de la llarga interrupció de la Guerra Civil qual el futbol va tornar a prendre forma a Porto Cristo. Es va tancar el camp amb canyes i la única casa que existia al seu entorn, propietat de Tomàs Amer, servia com a vestidor els dies de partit. La foto correspon a l’equip pioner d’aquesta etapa del futbol a Porto Cristo, datada a l’any 1933; en ella hi falta Lorenzo Caldentey, que aquell dia estava absent. Posteriorment, en l’equip de “Ses Comes” hi entraren, entre altres, Jaime “Felip”, Joan del Lovento, Pedro Fray, els germans Obrador, de Manacor, Sebastián Perelló, Joan Vadell “Pollencí”, Jaume Vadell “Doro”. Jugaven a 1a Regional i van mantenir l’afició a l’esport durant els anys de la Postguerra.

equipo-Ses-Comes

Poc a poc Porto Cristo va creixent i s’extén i, quan Andrés Nadal i uns quanta amics van fundar la “Peña Bar Eolo” l’any 1967, aquesta va instal·lar el seu camps en terrenys de les Coves del Hams, llindand amb la corba de la carretera.

Es tractava d’un club de “Peñas” que competia amb les altres “Peñas” de Manacor. Pep Llodrà, que havia fundat el Minigolf l’any 1962 com a centre recreatiu i esportiu, es va unir a Andrés Nadal per a formar la “Peña Eolo-Golf”. Seguien jugant a la categoria de “Peñas”.

Posteriorment, el mes de juny de l’any 1969, es va instal·lar en l’actual camp de futbol, donat per Don Ramon Servera. Nasquent llavors el “Porto Cristo Futbol Club” que es va federaren la categoria d’Aficionats, amb Joan Lliteras d’entrenador i Andrés Nadal de President. Els membres de la directiva van aportar cadascun d’ells 20.000 pessetes, fet que va servir per a constituir la primera base econòmica del club, contagiant la seva dedicació i entusiasme tan a jugadors com a socis. Amb tanta sort que l’equip a partir de l’any 1970, des de 3a Regional, aniria pujant de categoria any rere any. Les quotes dels socis els beneficis del Bar i les entrades van permetre anar condicionant el camp, com per exemple, estendre camionetes de gravilla per a compensar la inclinació del terreny de joc…

equipo-Eolo

…I la factura de l’empresa va ascendir a 200.000 pessetes! Des de la temporada 72/73, Andrés Nadal va deixar el seu lloc de president al que fins llavors era el seu vicepresident, Joan “Tauleta”. El nou president, la capacitat empresarial del qual era de sobres coneguda, va pretendre donar al club uns aires de professionalitat amb remuneració econòmica als jugadors i la millora de les instal·lacions. A la temporada 73/74 es va construir la graderia, instal·lant una primera il·luminació artificial a la temporada 78/79 i substituint el tancat del camp fet per rails i cables, per un de marès. Aquest fet va representar grans inversions de les quals el batlle Muntaner es va fer càrrec a canvi que les instal·lacions passessin a ser municipals, que durant tots aquests anys havien estat pagats pels membres de la directiva, els ingressos de les entrades, quotes de socis i publicitat.

andres-nadalescudo-antiguo

Mentrestant l’equip anava ascendint de categoria: de 2a Regional a 1a regional i a Preferent l’any 1978, arribant a jugar 2 vegades la lligueta d’ascens a 3a Divisió abans d’aconseguir ascendir la temporada 80/81.

L’any 1977 va entrar com a secretari Francisco Piña (Xisco Piña) que, durant molts anys fou el motor del club, superant crítiques i dificultats.

El juliol de 1983, es van instal·lar les antigues torres d’il·luminació, que fins fa poc donaven llum al nostre camp, i el president “Tauleta” es va posar malalt i va cedir el seu lloc successivament a Pep Francisco Riera “Teco”, Toni Vives “Collet” y Bartolomé Cerdà.

equipo-70-71

Per les dificultats econòmiques i la disminució de l’interès de l’afició, l’equip va anar baixant de 3a a Preferent. El mes d’agost desapareix l’equip d’aficionats per raons econòmiques, ja que suposava un cost de 600.000 pessetes. Els jugadors van decidir llavors fer-se càrrec de les despeses dels arbitratges, material, transport, assegurances, etc. I Miquel Gomis “Coní” es va encarregar de la preparació.

A la temporada 84/85 va entrar com a president Mateo Mas i, l’any següent, Francisco Piña com a secretari. Però la mala ratxa va continuar i, l’any 1987, Juanito Martínez, a través de diversos escrits en la revisto Porto Cristo dona l’alarma “¿Se muere el Porto Cristo Futbol Club?” i apel·la al suport dels pares dels jugadors del futbol base que necessitat que existeixi un primer equip ja que d’aquest en depèn la font d’ingrés. El futbol és necessari per a la salut física i moral dels nostres joves que són la “cantera” del primer equip.

El 3 de juliol de 1987, es va preparar la festa del 20è aniversari de la fundació de la “Peña Eolo”, punt de partida del club, que va organitzar la festa amb l’ajuda d’Antonio Peñafort, president de l’Associació dels Hotels de Cala Millor. Es pretenia recordar la història del club i entregar plaques a títol pòstum als qui havien col·laborat pel futbol de Porto Cristo: Don Ramon Servera, Tomeu Barceló, Joan “Tauleta”, Salvador Brunet, Sebastián Melis i Biel “Fita”.

A la temporada 87/88 va entrar coma president Juan Galmés Brunet qui va donar un nou impuls al club, pujant altre vegada a 3a Divisió, però les dificultats econòmiques van tornar a fer-se sentir i l’equip va perdre novament la categoria.

reunion-87

Ángel Conesa es fa ver càrrec del club llavors durant 3 temporades. Va aconseguir diners per a construir nous vestidors i el nostre equip va pujar novament a 3a Divisió.

Però al mes de Desembre de l’any 1990 es va retirar Ángel Conesa i va tornar com a secretari Francisco Piña, ocupant la presidència durant 2 temporades Vicente Sans Ribas. Es va fer càrrec del bar i va aconseguir pagar a l’entrenador J. Seminario el deute que el club tenia amb ell.

L’any 1991, paral·lelament al nostre club, Mateo Mas “Visca el Barça!” va fundar la Penya Barcelonista “Miquel Àngel Nadal” pensant que possiblement, per tenir la seva seu a Porto Cristo, tornaria a animar l’afició al futbol al poble.

La temporada 93/94 va ser un èxit pel nostre futbol base: juvenil, infantil, cadet, benjamí i futbol 7, però no es pot dir el mateix del primer equip, que va perdre la seva categoria de preferent i va haver de jugar a 1a Regional. En declaracions a la Revista Porto Cristo, el president, Vicente Sans Ribas, reclamava als socis que paguessin les seves quotes i la publicitat al camp de futbol.

L’any 1995, el club “S’estil/Pub Mac” de Porto Cristo participa amb èxit al Torneig Comarcal de “Futbol Peñas”. Aquest mateix any el Porto Cristo cadet, entrenat per Jaume Mut, ascendeix a 1a Regional.

En la temporada 95/96, es presenten dia 27 d’agost, tots els equips del Porto Cristo i la nova organització del club, amb Pascual Cifuentes com a president, Francisco Piña com a tresorer i secretari i Pau Mas com a coordinador i secretari tècnic. El primer equip jugarà a 1a Regional.

sopar-96-97

La Federació Balear de Futbol va atorgar a Francisco Piña una distinció per la seva bona labor al llarg de 25 anys de futbol a Porto Cristo.

xisco-pinya

L’any 1999 el Porto Cristo Futbol Club comptava amb el seu primer equip de 1a Regional i, en el futbol base, amb les següents categories: juvenil (de 16 a 18 anys), cadet (14 i 15 anys), infantil (12 i 13 anys), aleví i aleví atlètic (10 i 11 anys), benjamí futbol 7 atlètic (8 i 9 anys) i futbol 5 (5, 6 i 7 anys), la qual cosa suposa tenir uns 160 jugadors aproximadament.

presentacion-97-98

El club a l’any 1999 té una economia sanejada i un bon nivell esportiu, amb una cantera que permet mirar amb optimisme cap al futur, si els pares i aficionats es mobilitzen més a favor d’aquest ja històric Porto Cristo Futbol Club.

* Nota: aquest escrit ha estat elaborat amb la col·laboració d’Andrés Nadal, Sebastián Truyols, Francisco Piña, Pedro Bonet “Fray”, Mateo Mas i Pau Mas.

nota

CONTINUARÀ…

Esperam la vostra col·laboració per seguir escrivint la història del nostre club, així com per a aportar noves fotografies i/o documents que ens ajuden a completar i/o corregir el que hi ha escrit en aquesta pàgina. Així com també esperem les vostres aportacions per a seguir escrivint la història del club des de l’any 1999 fins a l’actualitat.

Esperamos vuestra colaboración para seguir escribiendo la historia de nuestro club, así como para aportar nuevas fotografías y/o documentos que nos ayuden a completar y/o corregir lo que hay escrito en esta página. Así como también esperamos vuestras aportaciones para seguir escribiendo la historia des del año 1999 hasta la actualidad.

ESTADÍSTIQUES HISTÒRIQUES A 3a DIVISIÓ

ESTADISTIQUES_HISTORIA

 

GALERIA DE FOTOS PER AL RECORD….

Share This: